Skip to main content

Grup Koiné

Origen

El Grup Koiné va néixer al si de la sectorial d’Ensenyament de l’ANC i es va constituir com a grup de treball independent el 4 d’octubre del 2014, després de dues reunions preparatòries motivades arran de la constatació de dues circumstàncies, al nostre entendre, preocupants:

  1. les veus sorgides d’un temps ençà a favor de la cooficialitat del català i el castellà a la Catalunya independent provinents de posicions polítiques independentistes; i
  2. la indefinició (o el silenci) davant d’aquestes veus per part de certes entitats, tant les independentistes com les que es dediquen de manera explícita al foment de la llengua.

Membres

Koiné és un grup d’estudi tancat, format per Joaquim Arenas i Sampera, Joan-Pere Le Bihan Rullan, Diana Coromines i Calders, Lluís De Yzaguirre i Maura, Josep Ferrer i Ferrer, Àngels Folch i Borràs, Enric Larreula i Vidal, Mercè Lorente i Casafont, Margarida Muset i Adel, Dolors Requena Bernal, Silvia Senz Bueno, Blanca Serra i Puig, Pau Vidal Gavilán i Josep M. Virgili i Ortiga. Els membres del grup procedim dels sectors de l’ensenyament de tots els nivells, la recerca universitària, la mediació, el periodisme, la traducció, la creació literària i els serveis lingüístics i editorials, sempre amb les llengües com a centre d’activitat professional.

Actualment (des del 2020), els membres Koiné som Joaquim Arenas i Sampera, Joan-Pere Le Bihan Rullan, Lluís De Yzaguirre i Maura, Josep Ferrer i Ferrer, Àngels Folch i Borràs, Maria Antònia Font i Gelabert, Gerad Furest i Dalmau, Enric Larreula i Vidal, Jordi Martí i Monllau, Margarida Muset i Adel, Dolors Requena Bernal, Blanca Serra i Puig, i Josep M. Virgili i Ortiga

Objectius

Un cop creada l’associació Llengua i República, el Grup Koiné ha passat a ser un grup de treball i reflexió que, sota el paraigua de L&R, treballa amb independència i es dedica a elaborar treballs d’anàlisi i diagnosi sociolingüística, així com a estudiar i proposar solucions per a fer possible un veritable procés de consolidación de la lengua nacional com a llengua real de comunicación social i de normalització lingüística a la Catalunya independent..

Actuacions

  1. Entre l’octubre del 2014 i el juliol del 2015, Koiné va dur a terme un debat intern amb l’objectiu de constatar si hi havia prou grau de coherència entre els seus components quant a la interpretació de la realitat sociolingüística actual de Catalunya, quant a les causes que han dut fins a aquesta realitat, i quant a les actuacions socials, institucionals i politicojurídiques que cal emprendre per a canviar-la. Els dos darrers nivells s’han d’entendre en la perspectiva d’una Catalunya independent i, doncs, mestressa de poder afrontar i gestionar la pròpia realitat lingüística sense interferències foranes. El resultat dels consensos als quals es va arribar en el decurs d’aquest debat ha quedat recollit en el document La realitat lingüística de Catalunya i la normalització del català i l’occità en la futura República (Grup Koiné, 2015),  estructurat en cinc ponències i complementat amb un preàmbul general i un apèndix terminològic on aclarim la posició sociolingüística del grup.
  2. La primera acció pública del Grup Koiné fou la proposta a la direcció d’Òmnium Cultural de fer una declaració que fixés allò que, segons Òmnium, caldrà tenir en compte quan s’estableixi el règim jurídic de les llengües a la futura República catalana. Aquesta declaració fou negociada entre el Grup Koiné i una delegació de la Junta d’Òmnium encapçalada pel seu vicepresident, senyor Quim Torra. Fou adoptada en l’Assemblea General Ordinària del juny del 2015 i diu així:
    «L’Assemblea General Ordinària d’Òmnium Cultural, reunida el vint-i-set de juny de 2015 al Petit Palau de la Música, fidel al seu objectiu fundacional de defensar la plena recuperació col·lectiva de la identitat de la nació catalana, especialment la llengua i la cultura, proclama que considera irrenunciable que el marc jurídic resultant de la independència de Catalunya asseguri a la llengua catalana l’estatus i el rol que li pertoquen com a llengua de Catalunya, i que ara no té, promogui el multilingüisme i el poliglotisme, preservi els drets lingüístics de tots els ciutadans i inclogui la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries».
  3. La tercera iniciativa impulsada per Koiné, en funcionament des de l’octubre del 2015, ha estat la creació del lloc web País de Paraula (Les llengües dels catalans en la terra del català), de contingut bàsicament gràfic i audiovisual, pensat per a una difusió multicanal via xarxes socials, que compta amb una col·laboració voluntària de professionals externs a Koiné i amb les veus dels parlants que han volgut donar-nos el seu testimoni lingüístic. País de Paraula va ser concebut com a instrument per capgirar l’actual marc mental de la societat catalana respecte a la «realitat sociolingüística» del país (entenent per país no només Catalunya, sinó el conjunt dels Països Catalans), objectiu al qual volem contribuir donant visibilitat i veu a la gran diversitat de llengües i cultures que enriqueixen el nostre territori, i fent-ho des del que considerem que hauria de ser el punt de trobada en el mar d’aquesta diversitat: la llengua i la cultura catalanes. Per raons tècniques i econòmiques aquest web no és accessible actualment, però no el donem per perdut.
  4. La quarta acció del grup ha estat la redacció del manifest «Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent», i la cerca dels primers signants. El manifest, presentat al públic el 31 de març del 2016 al Paranimf de la Universitat de Barcelona, compta amb un primer cercle de signants format per prop de 200 personalitats de l’àmbit de la llengua. Des de l’1 d’abril del 2016, l’adhesió queda oberta a tothom mitjançant la pàgina web de la recentment constituïda associació Llengua i República.
  5. En motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya del març de 2021 Koiné va elaborar i fer arribar a tots els partits, tant als independentistes com als que es defineixen com a sobiranistes o com a nacionalistes, un document amb deu punts (Decàleg del compromís electoral sobre la llengua catalana)  demanant-los que els incorporessin al seu programa. En el Decàleg se’ls demanava simplement que complissin qüestions que el mateix Parlament català havia aprovat, és a dir, que complissin amb la legalitat catalana. L’única cosa que no estava regulada i que per tant suposava una novetat era que es neguessin a traduir les rodes de premsa.
  6. En ocasió del cinquè aniversari del Manifest, el grup Koiné féu un comunicat. recordant la vigència dels seus postulats.
  7. Davant les eleccions del 23 de juliol del 2023 al Congreso i al Senado de la nació veïna, el grup Koiné féu pública una declaració destinada a conscienciar els partits que s'hi van presentar de la importància de desmuntar el supremacisme lingüístic castellà.
  8. Vistos els resultats de les eleccions, el grup Koiné va adreçar un escrit als partits amb representació al Congresos de los Diputados espanyol per a proposar-los que l'ús de la llengua sigui un element de negociació per a l'elecció de la Mesa (agost del 2023).
  9. Un cop alguns grups parlamentaris del Congreso van presentar una proposta de plurilingüisme asimètric, el grup Koiné va considerar (setembre del 2023) que calia adreçar-se als nostres partits per a demanar-los que no es tornin a supeditar a una maniobra del supremacisme lingüístic castellà i només acceptin un plurilingüime simètric.

Contacteu amb Koiné

Si voleu posar-vos en contacte amb el Grup Koiné, adreceu-vos a: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Aquest article es publica gràcies al suport econòmic i tècnic de Llengua i República.
Si hi voleu contribuir, podeu fer un DONATIU.