Lliure elecció de llengua. Durant la legislatura Bauzá (Juliol, 2011-maig, 2015) ja es va intentar aquesta jugada i entre un 80 i un 90% dels pares i mares, dels centres públics i dels privats concertats, triaren ensenyament en català. Hem de recordar què diu la normativa, ja que no parla per a res de lliure elecció de llengua a totes les etapes educatives. Només ho fa possible al primer ensenyament, és a dir, a Infantil, quan l’infant es matricula per primera vegada, o a 1r i 2n de primària, si mai no ha estat escolaritzat abans. Per altra banda hi ha lleis aprovades i duites endavant pel PP, com la Llei de Normalització lingüística (1986) que preveu que no es puguin separar els alumnes per centres per raó de llengua i el Decret de mínims (1997) i l’Ordre que el desplega (1998) que preveu que no es puguin separar els alumnes per aules. No és tan bo de fer canviar l’estatus legal del català. L’Ordre d’elecció de llengua (2004), encara vigent, aniria contra el Decret d’Atenció a la Diversitat (Abril, 2011). L’Ordre preveu que els pares i mares puguin triar una llengua diferent a la que figura al Projecte Lingüístic de Centre, inclòs dins el seu Projecte Educatiu, la qual cosa allunya els infants del Projecte global i no els permet una integració natural i posterior al Projecte educatiu del centre. I encara queda l’escull més important i és que en acabar l’ESO tots els infants i joves escolaritzats a la xarxa pública i a la privada concertada de totes les illes han de dominar les dues llengües oficials: el català i el castellà. Només una escolarització 100% (o com a mínim del 50% en català) pot garantir que l’alumnat en acabar l’ESO tengui un domini suficient de les dues llengües.
Serà mal de fer remoure tot això i que els centres i la comunitat educativa no es trasbalsin. Això vol dir que no es posarà fil a l’agulla per donar solucions a allò que fa falta al sistema educatiu, construcció de centres nous, recursos per atendre la immigració, compliment del decret de mínims, ajudes de menjadors i material escolar, entrada de nous professionals, ràtios més baixes i tot de coses que demanen tant els pares i mares a través de la FAPA com els representants dels docents a través del sindicats. Ara es dedicaran a desballestar el que s’ha fet per aconseguir que tots els infants i joves tenguin les mateixes oportunitats, acabin parlant les dues llengües oficials i s’assoleixi la igualtat plena entre les dues llengües pel que fa als drets dels ciutadans. Vox no pot sofrir de cap manera la mica que s’ha aconseguit per restablir la normalitat d’ús del català i per assolir quotes més altes de justícia lingüística. Ara el PP pretén executar el programa de VOX amb na Marga Prohens al capdavant: aniquilar la llengua pròpia d’aquestes illes, negar el canvi climàtic, la violència masclista o els assassinats del franquisme, crear divisió social, marginar i estigmatitzar la població immigrada i posar la por al cos amb el tema de l’ocupació per no solucionar el problema de l’encariment de l’habitatge. Tot això ens pot aconduir a una inestabilitat social i a reviure la repressió i la censura. Tot plegat una bogeria de gent que no toca de peus a terra ... i és evident que darrere ells hi ha algú que els venta i els promou sobretot a les Illes i al País valencià, no fos cosa que la ciutadania se’n temi que els Països Catalans estan infra-finançats, sobreexplotats i colonitzats per part de l’estat i d’acord amb els seus lobbys de poder.
Maria Antònia Font, membre de Koiné
